-Inèrcia-
Escaparem,
a mitja nit sense fer cap soroll.
Dos
fugitius en mig de la foscor,
on
ningú ens puga trobar.
No
deixarem, ni rastre ni petjades al nostre pas,
fins
que ens quedem a soles i alliberats
de
tota complexitat.
Conec
un lloc que ningú coneix,
on
no hem de suportar el pes del mon modern.
Conec
un lloc, que ningú coneix...
Submergits
en la nostra pell,
per
poder explorar-nos lentament.
Acaronant
la superfície,
saltant
l’abisme entre tu i jo,
entre
tu i jo.
Surarem,
lleugers com una ploma surarem,
fins
elevar-nos per damunt del temps,
de
tots els nostres temors.
Esborrarem,
tots els carrers dels mapes esborrarem,
tot
l’univers s’enfonsarà als nostres peus,
res
no podrà fer-nos mal.
Tan
lluny de tot, tan prop de tu.
Ningú
ens podrà aturar!
Deixem-nos
dur, tanquem els ulls.
Ningú
ens podrà aturar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario