Dona
valenciana!, parla el valencià,
i
enseya'l bé a tos fills, si vols que bé t'estimen;
ah!,
digues, no és la llengua que ta mare et donà?
no
veus que és necessari que vida i llengua rímen?
Jo
no sé que un francés l'alemany preferixca,
ni
sé que un alemany s'estime més l'anglés:
jo
no sé que ningú de cap per avall vixca
o
bé que anant enrera puga avancar mai res.
Mes
tu fas eixos canvis quan nostra parla deixes
a
banda per una altra, creient que fa mes fi;
dolça
con és ta llengua, aleshores l'esqueixes,
oblidant
nostra història, torcent nostre destí.
Com
deprendre altra llengua si abans no saps la pròpia?
Dona:
si abans la teua no fas en tu imperar,
tota
la teua vida viuràs de trista còpia,
i
la teua ni altra mai sabràs ben parlar!
Poema escrit l'any 1962.
No hay comentarios:
Publicar un comentario