No
el miro: em mira.
Si
provo d'ignorar-lo
ell
m'imposa tenaç, la meva imatge,
que
copso de reüll.
Llavors
cal que m'hi enfronti
obertament.
Identifico
d'una en una les arrugues,
valoro
l'opacitat dels ulls,
quantifico
flaccideses, rictus, sécs,
i
avaluo, imparcial,
la
visió devastada.
He viscut. I he plorat.
Accepto,
finalment,
el
rostre que el mirall em certifica.
De
vegades, també, si estic de sort
i
acluco un xic els ulls,
veig
la seva ombra al meu darrera
que
em besa, de bursada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario