CANÇÓ D'HIVERN.

Ilustración autor desconocido.

 

-Josep Maria de Sagarra-

Quin dia es farà clar damunt de nostra vida,

i et duré del meu braç sense por ni recel,

ni hi haurà a nostre pas cap vedruna partida

i acostaràs la boca per oferir la mel.

Quin dia es farà clar damunt de nostra vida!

Ara tinc la meva ànima, menuda i encongida,

la neu tusta a la porta, i es fon l’últim estel,

i aquesta primavera va tan endarrerida!

Damunt les tiges mortes hi ha caramulls de gel.

Ara tinc la meva ànima menuda i encongida.

Perquè l’amor no es torni una ombra de mentida

li cercarà una brasa, i el voltaré d’un vel;

si sota d’un baladre hi ha un cor que diu “oblida”

circumdaré d'espines el pobre jaç rebel,

perquè l'amor no es torni una ombra de mentida.

Adéu, amiga blanca; adéu, Rosaflorida.

Damunt la terra trista, sota el dolor del cel,

camina la meva ànima lassa i esporuguida,

però tèbia i alada com un colom fidel.

Adéu, amiga blanca; adéu, Rosaflorida!