i
jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor
és dins de mi com una terra
insaciable
lúcida i sonora
com
una fe o un cos o senyoria
l’amor
és una ràbia precisa
és
entre les parets imperdonables
és
sota l’arc de les paraules sàvies
és
en la cuixa esplendorosa i tensa
que
es deixa transitar pels nostres besos
amor
fam vàlida i deler d’escuma
l’amor
és aquest signe aquesta fura
la
vida és una fosca que ens escanya
jo
no sé què és la vida i no m’agrada
deu
ser aquest afany d’escriure versos
els
versos a recules per l’arena
i
jo crec en la mort i no en les passes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario