A
fora la nit esclata amb estels,
la
cambra és plena de foscúria,
la
suor dels cossos es fa intensa,
un
gramòfon vell té veu de vals,
unes
boques s’omplen de llengua,
mans
tan ràpides per l’esquena,
entrecuixos
humits, mató i mel,
els
ulls clucs s’endinsen al no-res,
petits
gemecs d’intensitat punyent,
aquella
orella que es mossega,
cabells
mullats que s’engrapen,
la
música règia omple les cavitats,
llençols
humits de forta complaença,
les
esbojarrades morts que avancen,
es
barregen les ànimes amb cossos,
i
l’aürt arriba estripant els silencis,
Ningú
diu res, les paraules sobren.
No hay comentarios:
Publicar un comentario