-Romà
Seguí-
Per
molta pena antiga que atresores
els
ulls poden tastar endevinalles
en
rumiar que et trobes als afores
de
ciutats que potser demà detalles.
Les
argelagues naixen a les vores
i
les pors amenacen com cisalles.
Minvaran
amb la llum que tu devores
en
tornar-se mesquines borumballes.
Els
teus ulls somriuran d'esgotament
en
marcir-se les penes l'endemà
d'un
dia bufador de fort ponent
i
es cremen les bardisses que regà
aquell
ànim, amant del tancament,
perquè
clos se sentia sobirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario