Ilustración autor desconocido.
Sóc
pobre de paraules,
i
no goso obrir la finestra,
doncs
a fora i juguen poemes
amb
lletres vestides d’or,
i
ja sóc feliç veient-les
voleiar,
i em queda dins
el
pit un neguit d’alegria,
i
provo d’amanyagar versos
per
lligar-los en un escrit,
però
ells, entremaliats, fugen
i
s’amaguen entre els núvols
i
entre les branques del xiprer,
i
quant arriba el bes de la nit,
a
vegades, en ve un a abrigar-se
dins
del cor del llapis i després
ell
sol es vesteix de negre
en
el paper, i així guarnit, un dia
li
obro a poc a poc la porta
perquè
pugi dalt del vent i,
humil,
conegui poetes de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario