Era
una nit urbana,
De
rosa i sofre era l'escassa llum
Allí
on, talment d'un bellugueig de l'ombra,
Semblava
que emergís la forma.
Era
una nit sufocant
Quan
súbits vaig veure ullals violeta
En
una aixella que fingia pau.
D'aquella
nit novella i infeliç
I
del fons alienat de la meva sang
Esclau seu em feren els secrets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario