Cap cel no és com el meu cel,
ni cap mar no conté tants blaus
con la meva mar. Cap terra
no té els ocres tan grocs
com la meva terra, no tan verds
els verds del pinar, peró podria
viure en un país padregós d'arideses
estèrils, podria pregar la gota
a l'ombra eixuta del nigul,
podria fer solcs amb les ungles
i sembrar-hi llavors que mais no brosten
ni fruiten, podria asseure'm en una pedda
sota el sol encès tot esperant, pacient,
la clemència d'un tronc o l'efimera
ombra del voltor que aguaita despulles,
podria nedar en el miratge de les dunes,
menjar escorpins vius i pair el verí
o breure'm els regalims de la suor.
No podria, però viure sense tu,
car només on tuets el cel és cel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario