Avui
hem trencat el nostre camí,
avui
l’hem deixat i sols hem partit.
Agafaré
es ormetjos
i
tornaré a començar,
que
s’infant ja és home,
i
queda molt per trescar.
Res
no em deus, res no et dec,
res
no ens hem de tornar.
Els
moments passats són hermosos,
ja
tinc amb què continuar.
Noves
mans trobaran
secrets
al teu cos,
ses
meves callaran,
no
diran si en saben molts.
No
hi ha hagut cap mena d’odi
en
el nostre partir.
Hem
baixat tots dos els ulls
i
hem pres el camí.
Les
barques tornen al port,
el
sol es comença a aixecar,
la
boira es posa a la mar
i
als vells carrers de ciutat,
on
el sol hi entra, molt, molt tard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario