-Marià Villangómez-
No manca espai per a les teves
regirades i corregudes,
vent que desordenes l'estiu.
Tens tota la nit
—no sols aquest carrer mullat—,
els meus cabells,
els meus pensaments també remoguts.
Ja no plou. La tempestat s'allunya,
se gira ara i adés amb una encesa sorpresa.
Jo penso en ones, en arenes fredes;
en els horts que la pluja ha calcigat;
en les herbes humides del tossal nocturn,
nades per a ningú;
en els pins visitats d'un somni fosc
—vent o sols una freda sospita—;
en un estrany desig lligat a terra.
És com si recordés o estimés,
és com si un mort escoltés un sostre de fonyades,
i les promeses mai no es compliran.
Despert, escolto el vent, l'amor.
Poema del libro: "De La miranda" 1958
No hay comentarios:
Publicar un comentario