domingo, 29 de junio de 2014

QUAN JA NO TINGUIS CAP PARAULA.




Quan ja no tinguis cap paraula

parla, comença el so,

no paris, inventa la paraula,

excava cap a dins de les sil·labes, excava,

obre els corredors, obre les mines

imaginades, excava, comença una altra vegada,

la llengua començada,no vacil·lis,

no t'aturis, escriu la lletra nova,

escriu-la als miralls de l'aigua,

parla, no paris, camina amb la paraula,

puja als cims d'abans de la paraula,

baixa als poucs de després de la paruala, fica't,

a les coves enlluernades del so, escolta,

escolta les vocals buides quan el so s'acaba,

les vocals immòbils sota l'aigua clara,

escolta les pedres mudes sota l'aigua que passa,

escolta-les i agafa-les d'una a una,

bufa sense parar sobre les cendres blanques,

no t'aturis, bufa, alena, respira, enfila't

per les escales del silenci, no paris,

fila el llençol incansable de l'esperança,

digues, parla, passada rera passada,

fil impalpable rera fil impalpable, efila

l'agulla amb la claror inacabable,

cus el silenci inconsolable del dolor, no pairs,

cus la pluja que cus la plana i la muntanya,

cus la paraula incomençada, cus,

digues, no paris, anuncia la paraula.

Poema del llibre: Entre bellesa i dolor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario