D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos...
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos...
No hay comentarios:
Publicar un comentario