Bruixa
de dol, al meu cau solitari,
he
clos el llibre on l'òliba fa dia.
A
trenc d'oblit s'esquera la falzia
i
el gessamí al tombant d'aquest llunari.
Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya
ha pres altre cop el casal.
Cendra
d'amor assenyala el portal.
Però
la lluna em dicta que despari
el
decorat -veus?, l'arbre malferit
serva
a l'escorça la teva divisa-.
I
em cita al fons de l'estany sense brisa.
Torno
el mirall al calaix de la nit
i
esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm
bada als dits la tristor de les fulles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario