Viure
en un aire ardent on passen ombres mortes,
on
un baf de bestiesa omple tots els alens,
on
venen, barrejats, de temples sense portes,
els
crits de les blasfèmies i el perfum de l'encens.
I
el fàstic de sentir insolentment la brama
de
paraules sagrades en els llavis dels cucs.
De
tenir el cor blaït per un amor en flama
i
de callar-lo, en mig de bacanals d'eunucs!
Tan
gran era el pecat de la nostra esperança?
Llibertat,
clam obscur i etern dels homes muts,
et
seguim, orgullós exèrcit de vençuts
amb
una rosa al puny de cada llança.
Perquè
fou bell combatre amb l'esperit massa alt
I
perdre's, un instant, per un somni immortal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario