Érem
hostes del bes i la insistència,
uns territoris radiants, els únics,
i
argument negador de la nostàlgia.
A
força d'alegria, vam obrir-nos
més
càlids privilegis: la mateixa
veu
per als dos, sang dura, al.legories.
Establírem
el món sota la nostra
perfecció.
Duràvem, prosseguírem.
Fidel,
el món du encara aquell bé gràcil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario