-Joan Fuster-
No
sé si m'estimaves: t'estimava
i
això era tot, i això era prou, i els dies
obraven
per a mi racons tendríssims.
T'estimava
amb les hores i amb el somni,
i
et cantava, i passaves, i abril queia,
i
et sabia ma carn meravellada.
Sí,
t'estimava lentament i sorda.
Com
s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de
l'absència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario