Poble:
deixa anar el xàfec i amara la batalla,
estrelles
de finestres acuiten la claror,
prou
passes endarrera, amunt la revifalla!,
tornem
al primer dia de revolució.
Estripa
munts de seda i pren altes les atxes,
camina
dret, camina, i bat amb noves ratxes
el
plany de la foscúria; serenes les torratxes,
respira
nova pluja i encén tot el carbó.
A
l'ombra s'entrebada la porta d'un nou dia,
no
fugis de la ruta, que el pas et darà pa;
la
cendra que t'enfonsa pertany a una altra via,
l'hivern
no ens ha de perdre si aquí ens donem la mà.
Esclati
una tempesta damunt la lludrigada;
que
trons i llamps rebatin el curs de la ventada,
contesta
a qui et despinta, dóna per acabada
la
nit militarista amb sol republicà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario