Senzilla
és l’estratègia dels records;
senzilla,
tan senzilla, que no és visible.
Els
records viuen en un limbe allarats per la màgia del passat.
Per
arribar-hi cal desmuntar tot un passat atrotinat,
trossejar-lo
i entortolligar-lo en el present.
Cal
fer-lo cabre en una caixa plena de fotografies.
Cal
caminar com acròbates pel fil de la teranyina
dels
somnis oblidats, mal somiats o mai somiats.
Pulcrament
i pacientment cal desmuntar
l’estructura
dels seus bastiments.
Finalment
caldrà fer-los esclatar al moment més inoportú.
Encara
així només podrem imaginar la seua nímia existència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario