Tres
camins de retorn
cap
a uns regnes boirosos.
No voldrien poders,
d’obeir
ambiciosos.
Si
es poguessin quedar
vora
el més gran Misteri!
Però
enigmes petits
esperen
llur senderi.
Ara
duen al cor
l’estrella
que els guiava.
No
els cal altra escalfor
sota
la volta blava.
Llur posat més humil,
més humana llur cendra.
I un enyor molt pregon.
Divinitat
tan tendra!
Potser
haurien volgut
ser
pastors, menys encara.
Or, mirra, encens; molt bé.
Millor
una ànima clara.
Si
en fugia el camí,
enllà els esperaria.
Alt Betlem rera els anys,
fonda
llum sense dia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario