Amb
el ventall em defenso de tu.
Abaixo els ulls, com la dama d'abans.
Però sense saber-ho i sense mans
et faig senyals amb el gest oportú.
Tanco
el ventall, i em crema la mirada.
Duc
un petó menut al cap dels dits
que
et cerca enjogassat. A la postada
dels bibelots he amagat els neguits,
i
de sobte s'estimben, de tant vent
que
fan, pintats, ocells i violetes.
El
vespre, avergonyit, fuig de puntetes.
La
nit truca a la porta tendrament
i
em cega amb pluja de bona saó
mentre
els follets surten en processó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario