Invoco
els dies clars, ara que sé
que
me’n desposseeix el temps.
No
em vull
subjecte
a cap designi que no pugui
sotmetre
al ritme encès de les paraules.
A
poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La
font degota lenta i m’acompassa
la
mirada i la veu.
Tot
se’n revela nou, però l’espera
m’adorm
les mans. Només els ulls completen
el
cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
No hay comentarios:
Publicar un comentario