Tenir
l'ull sempre viu
i
una veu que vol riure;
permetre'm,
quan em vingui de gust
semblar
dispers;
per
un sí o per un no
combatre
o fer un vers.
Treballar
sense glòria ni fortuna
en
el viatge que em portarà a la lluna,
evitar
res que no surti de mi
sense
renunciar a la modèstia, dir:
estimat,
pots estar satisfet de les flors,
dels
fruits i els troncs
si
ho culls del teu jardí ufanós.
I
rebutjant ser l'heure,
encara
que no siguis cap roure
o
cap avet,
potser
no pujar gaire
però
fer-ho tot solet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario