La
mestra insistia
inquirint
entre els alumnes
vocacions
prematures,
i
tu, de bell nou, li ho vas repetir:
-Poltre!
Vull ésser un poltre blanc.
I
te l'imaginaves amb llarga crinera
cavalcant
vigorós l'avenir,
que
com un prat impol·Iut s'estenia
fins
barrejar-se amb la carena de I'horitzó.
Qui
li ho anava a dir a aquell nen
que
es quedaria en cavallet de fira?
La
mestra, no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario